Arenys

L’actualitat s’imposa i les reaccions arrel del plebiscit d’Arenys bé valen un comentari. És curiós com aquestes petits sotracs a la monotonia del dia a dia serveixen per veure’ns les vergonyes a uns i altres i confirmar el baix nivell del país.

Sobte, o potser no tant, el recel que tota  iniciativa sobiraniste aixeca entre els liberals de Madrid. I dic que sobte, perquè així com la espantada del PP (amb Esperanza Aguirre al cap davant) o la de El Mundo era d’esperar, un és ingenu, i pensa que potser des de corrents més liberals (llibertàries si hem de ser exactes) de fora de Catalunya potser s’ha adoptaria una actitud més científica, més freda, deixant de banda els exabruptes típics en contra d’independentisme i en pro la unitat inqüestionable d’Espanya relegats a una cosa d’un altre segle. No és així ni molt menys.

Honestament dic que no tinc cap sentiment nacional que em vinculi amb cap bàndol, i no tinc, encara, definida la forma de país que millor podria donar una solució al “conflicte”. Arenys no és una anècdota, com tampoc és el començament de cap procés de independència. Al país encara li queda guanyar consistència, contingut i més massa crítica: Catalunya encara es una pedra que si la tires al mig del llac fa més aviat poques onades. En el meu parer, les dinàmiques radicals és retroalimenten i el problema és que aquest camí no ens portarà res de bo…

La miopia de Madrid espanta. El que seria d’esperar d’un país intel·ligent en el segle XXI, es que actes com el d’Arenys, que mostren empipament per part de la societat civil i una manca total afecció, provoquessin una reacció en el governant. Madrid és tan o més nacionalista que Catalunya, amb la diferència que Madrid ja té el que Catalunya persegueix legítimament (amb independència de que estiguem o no d’acord): un Estat propi. No si valen els arguments de Madrid apel·lant al paternalisme: “si os independizáis os moriréis de hambre”. Deixeu-nos córrer el risc. Deixeu-nos competir en igualtat de condicions.

El nacionalisme és socialisme, però això és tan vàlid a Madrid com a Barcelona: no s’hi valen dues vares de mesura. El més frustrant: la necessitat de remarcar la identitat catalana a cada pasa, de justificar la existència en cada paraula. La pèrdua d’energia es brutal. No sé si la independència és la solució, del que si estic segur és que expressar l’opinió en una urna de forma pacífica no pot ser cap delicte, ni molt menys quelcom radical.

Si el cel és blau tot i que ho digui l’Acebes, pot ser la independència  no és dolenta malgrat ho digui Carod-Rovira.

El corol·lari és el d’abans: vivim en un país de rucs i més aviat poc intel·ligent: es demostra cada vegada que a uns i altres se’ls hi dona la oportunitat de comportar-se com veritables estadistes. Sobren aprofitats, apassionats i miops. Falten persones generoses, compromeses i, sobretot, intel·ligents.

One Response to Arenys

  1. mariona says:

    luis, téns tota la raó. tenim un país massa miòp i benintencionat. cal preparació i una mica més de serietat. com a mínim, esperem que arenys serveixi per pressionar la classe política catalana i fer-los veure que hi ha un descontentament capaç de moure’s – i no només una còmode passivitat dels votants.
    felicitats per la pàgina, força interessant!!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: