Una idea de bellesa, una idea de justícia

Sopar d’uns quants esperits inquiets amb Enric Vila. La trobada té lloc al reservat d’un restaurant de l’eixample de Barcelona on sembla que, poc a poc, la liturgia d’aquests sopars es vagi consolidant per moments. L’objectiu: discutir amb Vila sobre la idea de llibertat, Catalunya i la independència amb el pretext del seu últim llibre: El nostre heroi: Josep Pla. El llibre és excel•lent (es a dir, no deixa indiferent ningú, objectiu últim de qualsevol escriptor).

L’Enric té un discurs valent, clar i ben relatat, construït sobre una base sòlida que no admet segones interpretacions, crítiques fàcils ni resum en titulars. Vila defineix país com una idea pròpia de bellesa, d’estètica, de justícia, que es projecta a l’exterior i que permet tenir un marc de referència a partir del qual hom construeix el seu relat en llibertat i plenitud. Això, diu Vila, a Catalunya no és possible: Espanya vol imposar una realitat homogènia castellana que impedeix el desenvolupar-te a partir del marc que ens és propi. Aquest fet és molt rellevant, ja que ens obliga, diu Vila, a reivindicar la nostra existència a cada dos per tres. Espanya ens ofega.

L’objectiu del darrer llibre de l’Enric Vila és parlar de la idea de llibertat a través de la figura i obra de Josep Pla. Per Vila, la llibertat és el gran tema dels nostres dies i està íntimament relacionada amb la vida i la manera que tenim de concebre-la. La llibertat, en definitiva, és ser; això és convertir la necessitat en virtut. Per altre banda, la llibertat està vincula amb la cultura, en la mesura que aquesta última és en tant que ens serveix per a la vida. Per Vila la cultura són les ulleres que t’endrecen la realitat. Mai podem mirar la realitat cara a cara, d’una manera totalment objectiva. La realitat sempre la mires a través del color del vidre de les teves ulleres que et posis.

Les ulleres no són res més que el marc des de on mires el que passa al teu voltant: la realitat. Per tant la llibertat, que reclama Vila, està relacionada amb el poder, en la mesura que has de donar als altres un model de llibertat que tu has creat. En el cas de Catalunya no hi ha model, ja que aquest li ve directament imposat des de Espanya. Necessitem unes ulleres pròpies que ens ajudin a construir-nos i ens ajudin a entendre la realitat i els fets que passen al nostre entorn

Durant la tertúlia varem estar discutint, com no podia ser d’altre manera, sobre la independència de Catalunya – que seria millor començar-li a dir secessió, terme jurídic i molt més correcte. La conversa es va allargar fins tard, i si bé no crec que ningú modifiques de forma substancial les seves conviccions, si que va ser una nit per enriquí el criteri personal de cadascú.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: