Salavador Sostres: “un país pot funcionar amb un poeta i vint empresaris, però no al inrevés”

Sopar al Monchos de Travessera, el que s’assembla a un vaixell (un vaixell que s’enfonsa si l’hem de jutjar per la qualitat del menjar), amb Salvador Sostres, per alguns, la persona que millor escriu en català en l’actualitat. Podíem haver parlat de mil i una coses. Temes morbosos, com la peculiar situació que travessa l’Avui; o polèmics, com la gestió institucional del president Joan Laporta, però ens vem centrar en un tema cabdal: la importància dels empresaris per fer forta una societat.

Sostres resumeix aquesta idea de la següent manera: “un país pot funcionar amb un poeta i vint empresaris, però no al inrevés”. En altres paraules, un país pot subsistir amb un poeta, però difícilment ho farà amb un sol empresari. Es tracte de respondre de la manera més eficient possible a la pregunta: “i això, qui ho paga?” Si volem una societat forta, necessitem de forma desesperada un marc institucional que no penalitzi la funció empresarial, així com una cultura que no criminalitzi l’èxit (no fa gaire, Sala-i-Martín es lamentava del mateix a una entrevista a Expansión). Això només és possible amb una reducció del pes i l’àmbit del Estat. Idea amb el que Sostres va afirmar sentir-se força còmode, fins hi tot en temes aparentment polèmics com la sanitat o l’educació, on el monopoli del Estat és més clar.

És el meu parer, que el tarannà autocrític i humorístic que tenim a Catalunya, propi de cultures anglosaxones – expertes en l’autocrítica i el sentit del humor –, que em fa pensar que part del camí ja el tenim recorregut. De nosaltres depèn continuar amb el que ens queda, que no és poc.

Emili Masferrer fa la glossa del Salvador al seu blog Rosebud. Val molt la pena llegir-la.

One Response to Salavador Sostres: “un país pot funcionar amb un poeta i vint empresaris, però no al inrevés”

  1. Jordi says:

    A mi em sembla que en Salvador Sostres està sobrevalorat. Crec que és un bufó; els articles que escriu són molts cops de mal gust a nivell estètic, i porto contats dos diaris (e-noticies i Avui), que malgrat dir-ne meravelles al emprendre-hi la seva etapa, n’ha hagut de marxar per la porta del darrera. Aquest to dèspota és una llàstima, perquè els mediàtics liberals no abunden.

    Et dono la raó en què la situació de l’Avui és peculiar. L’he viscut de bastant aprop, i crec que ha estat una bona solució. També crec que a l’Avui hi ha gent sobrevalorada, i amb poc compromís. Al meu entendre, hi sobren vedettes per tan poc xou.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: