Estem preparats per entendre la Xina?

A continuació adjunto les notes que resumeixen la ponència que faré el proper dia 12 de juny en el marc de la xerrada sobre “Viure i treballar a la Xina” que organitza el Col·legi d’Enginyers de Catalunya. L’acte és a les 18:30 hores a la seu dels EIC, Via Laietana, 39, 5a. Planta (l’accés és gratuït i lliure i només cal omplir la inscripció)

Accés per la inscripció

Estem preparats per entendre el ressorgiment de Xina?

Apunts introductoris sobre el gegant asiàtic

En els últims 30 anys la Xina a crescut a un ritme exponencial protagonitzant la transformació econòmica més important de la Historia. Aquest fenomen únic ha tingut un impacte fortíssim a nivell global en tots els àmbits i és, per si mateixa, la gran “història” de la nostre era. La pregunta que cal fer-se ara és: des de Occident estem preparats per comprendre i afrontar els reptes que suposa el ressorgir del gegant asiàtic?

Malgrat la seva rellevància, Xina encara es percep com una cosa llunyana i desconeguda i la seva aproximació no és fàcil ni senzilla. Xina no és un estat-nació qualsevol, és una civilització, un “país-món”, d’arrels mil·lenàries i que fou potencia mundial en el passat. En efecte, al segle XV el seu sistema de tributs i el mandarinat imperial – primera tecnocràcia mundial –, la convertirà en la primera potencia econòmica i demogràfica del món.

Malgrat això, Xina es tancarà en si mateixa i renunciarà al comerç marítim amb la resta del món al segle XV. Conseqüentment, tampoc desenvoluparà la Revolució Industrial (com si farà Europa) a les acaballes del S. XVIII quedant en un lloc de clara inferioritat. Amb la primera Guerra del Opi, la abans poderosa Xina serà humiliada i quedarà en mans de potències estrangeres fins que al 1949 Mao Zedong recuperi la sobirania, unifiqui el país de nou sota un nou paraigües polític: la República Popular de la Xina. Malgrat tot, no serà fins 1978, coincidint amb l’arribada de Deng Xiaoping com a nou líder, que el gegant asiàtic no començarà el seu particular camí de prosperitat i creixement.

Aquest modernització ha seguit un model propi, endogen, liderat per les pròpies estructures polítiques del Partit – d’altre banda úniques al món. Formula, d’altre banda, que per el moment ha provat funcionar prou bé. En la actualitat, la Xina ha convergit als estàndards occidentals d’una manera de vertigen: la renda mitja de un xinés és avui aproximadament 1/5 de la renda d’un americà mig quan fa només dues generacions era de menys d’una 1/20 part. Aquest fet no només impacta en l’àmbit econòmic i empresarial, sinó que també en el polític i cultural. Convé entendre les dinàmiques i valors que caracteritzen el drac vermell per poder copsar en tota la seva magnitud els reptes que planteja la Xina i anticipar les grans línies del nou escenari global que es dibuixa de cara el segle XXI.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: