Los años irresponsables

Des de l’esclat de la crisi financera mundial, que un dels principals motors del negoci editorial ha estat la producció de llibres sobre la complexa deriva que afecta a Espanya, i al conjunt de nacions desenvolupades, no ja només en l’àmbit econòmic sinó també en l’àmbit polític, social i, fins hi tot, cultural. En canvi, de tot aquest gènere no tots tenen la gran virtut de tractar la crisis en cada una de les seves arestes. Aquest és el cas de “Los años irresponsables” (Península, 2013) del escriptor i filòsof Valentí Puig. Com dèiem, la gran virtut del assaig que té la ambiciosa empresa de fer un diagnòstic precís de la situació en la que ens trobem tots plegats és de que tracte el problema de manera holística. L’autor no només es centra en descriure la mecànica de la crisi financera sinó que va més enllà i planteja una reflexió profunda de per què hem arribat aquest punt.

És per això que el ventall de temes que aborda el llibre van més enllà de la crisi de les hipoteques sinó que el autor reflexiona sobre tots els grans temes del món d’avui, les noves tecnologies i el seu impacte, les implicacions de la postmodernitat en els joves d’avui, la crisi en la construcció de la idea d’Europa, els estats fallits que eventualment desenvoquen en crisis tan importants i dramàtiques com la crisi dels immigrants sirians aquest darrer estiu en les nostres aigües al mediterrani, i molts altres temes incidin i reflexionant sobre els errors comesos i dibuixant possibles escenaris a conseqüència d’aquests errors.

El llibre es molt tupit i els arguments i temàtiques es van entrellaçant i succeint uns amb els altres de manera natural sense que es faci necessari establir una estructura gaire definida. El llibre es àgil de llegir, és clar en els seus plantejaments, lúcid, i convina la anàlisis del escenari global amb les implicacions en clau local. En cada un dels temes l’autor posa en tela de judici moltes de les idees que configuren el que podríem dir “sabiduría convencional” provocant la reflexió en el lector que es obligat, com qui es mira en un mirall, a fer-se preguntes i reflexionar sobre el seu propi comportament per el que fa la història que portem des de el començament de segle. En definitiva, el llibre defuig de les temptacions i misèries del historicisme –contra les que van lluitar altres filòsofs com Popper o Mises– i mira de fer un anàlisis pragmàtic i realista de la situació, reconeixent que no hi ha solucions màgiques ni fàcils.

Com passa en qualsevol bon llibre, el text està sembrat de multitud de referències a autors del panorama actual en tots els àmbits, des de Niall Ferguson, a Vargas Llosa, Daniel Bell, Fukuyama, David Rieff, Robert Kagan o el pensador de Viena Wilhelm Röpke. Es un moment de turbulència política, econòmica e institucional, temps complexes per navegar on es fa imprescindible reflexionar i prendre consciència d’on estem, quin és el diagnòstic en exercici de reflexionar sobre el món de demà. En aquesta ambiciosa empresa, el llibre del Valentí Puig és una lectura obligada.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: